LOMCE (Llei orgànica de millora de la qualitat educativa)
Durant aquest semestre a moltes de les matèries, sobre tot a seminari hem
estat informant-nos i debatent aquesta llei.
Com el tema és important i ens afecta a la majoria d'alumnes, un dia en
comptes de fer seminari, va venir el senyor Blai Gasol, a donar-nos una xerrada
sobre la famosa LOMCE.
El senyor Blai Gasol és un home jubilat, que era director del Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya i que per tant, té molta experiència.
L’objectiu d’aquest senyor, era informar-nos sobre aquesta nova llei i els
conflictes que proposa.
Per tant, perquè tothom ho entenguem bé, primerament, va fer una breu
explicació de totes les lleis educatives que han anat canviant des de la
transició fins ara.
Aquí us deixo una llista de les Lleis educatives que han anat variant i
canviant durant el temps:
Llei Moyano (1957) : Els nens han d’assistir a l’escola obligatòriament des
dels 6, fins als 9 anys
Llei General d’Educació (1970) : Els nens han d’assistir a l’escola obligatòriament
des dels 6 als 14 anys.
LOECE (1980) : LODE(1985) : LOGSE (1990): Aquesta
llei va ser la que va separar l’educació infantil, de la primària, l’ESO i el
Batxillerat. També va crear conceptes molt importants en l’educació, com
instaurar un projecte educatiu per a cada escola o el concepte de la
diversitat.
LOCE(2002): LOE (2006): LOMCE (2013)
El que el senyor Blai ens ha volgut dir
amb això és que estem en un país on la política i l’educació van conjuntes.
Cada vegada que puja un polític al govern, ens canvia l’educació.
Però, aquesta
última Llei, la LOMCE, el que vol fer, és tornar 40 anys enrere, ja que
destrossa totes les millores fetes ens els darrers anys.
Realment aquesta Llei només
es recolzada per el PP, i proposada per el ministre Wert, però tots els altres
partits han assegurat rebutjar-la i eliminar-la si pugen al govern.
Característiques d'aquesta llei:
1. Centralitzadora:
- Visió del
món centralista i castellana: pretén recuperar per part del estat central les
interferències que s’havien establert a les diferents comunitats autònomes.
- Incorpora
avaluacions externes centralitzades: Es a dir, elimina la selectivitat i tornem
a les antigues revàlides franquistes, on els estudiants desprès de cada cicle
feien un exàmen imposat per l’estat.
- Disminueixen
les assignatures optatives i augmenten les troncals. Es a dir augmentaran les
matèries de llengües i matemàtiques i disminuiran les de plàstica, música,
art ets.
- Els
ajuntaments ja no són administració educativa.
2) Conservadora i
Polititzada
La Unió Europea ens demana una mitjana d’un 15% d’alumnes al país que
abandonen els estudis. Actualment quasi el dupliquem (28,30%), i amb aquesta llei
no crec que ho aconseguim.
Aquesta llei també és caracteritza per la cultura del esforç, és fonamental
que tots els alumnes s’esforcin, que facin molts exàmens, i estudiïn molt, d’aquesta
manera el que passarà és que no tindran més ganes de continuar estudiant, ja
que de tants exàmens, suspendran i es frustraran.
El que ens proposa el senyor Blai és més una cultura de participació,
motivació i col·laboració del alumnat.
A més a més aquesta llei fa un pacte amb els sectors més conservadors:
obliga a tots els alumnes a fer l’assignatura de religió, inclús la catequesi,
desprès de tot el que ha costat fer-ho optatiu.
3) Impedeix la immersió lingüística.
El que vull dir amb això, és que aquesta llei és un pla d’atac sistemàtic a
la llengua catalana. El que proposa aquesta llei és augmentar les hores de la
llengua vehicular, es a dir, el castellà, i, reduir les de català.
A més a més si un alumne desitja fer les seves classes amb castellà i ho
demana a l’escola, tota l’escola haurà de canviar el seu llenguatge.
LA MEVA OPINIÓ:
La meva opinió sobre aquesta llei, és clara i ferm.
Per a mi aquesta llei l’únic que ens aporta són inconvenients, sobre tot si
ets català.
Em sembla a mi, que aquesta llei ens fa tornar a l’època
franquista, on la religió era molt important, es feien les revalides, tothom
parlava castellà, però.. no creieu que durant aquests anys de transició s’han
millorat molt les coses a l’educció? Per què ara, tenim que tornar a l’època
dels nostres pares? A més a més, creieu que és just , que depenent del partit
polític que hi ha al govern, hem d’estar canviant l’educació?
No ho sé... El que si que sé, és, que els països que aposten per una
educació concreta, amb diversitat d’aules, inclusió d’alumnes, la llibertat, els que
treballen mitjançant l’experimentació i creativitat dels infants són els que
realment triomfen, sinó, què hem dieu de Finlàndia?
